Aquí us presento una nova imatge per fer-ne el comentari. Es tracta d'una obra de l'escultor català Damià Campeny.Campeny visqué divuit anys a Roma, la Meca de l'art acadèmic, prop d'Antonio Canova, màxim exponent del Neoclassicisme escultòric, i de Bertel Thorwaldsen, quasi rigorós coetani seu que havia arribat a la ciutat el mateix any que ell, el 1797. El retorn de Campeny a Catalunya el 1815 significà la seva inserció en la trista realitat del país. Si Thorwaldsen quan retornà a Dinamarca el 1819 reaccionà ràpidament i no trigà ni un any i mig a tornar a Roma, on viuria la seva època més brillant, Campeny en canvi ja no es mogué del seu país, que no estava en condicions de mantenir l'activitat d'un artista de la seva talla al nivell que aquesta exigia. Campeny no podia posar el país a la seva altura i hagué de ser ell qui es posà a l'altura del país. Obres com els passos de Setmana Santa, testimonien la modèstia dels encàrrecs que rebia, però alhora també proven la seva fermesa en l'estètica neoclàssica, lluny de qualsevol temptació d'abandonar-se al barroquisme residual encara viu aleshores.
12 comentaris:
1.- CATALOGACIÓ:
Títol: Lucrècia morta
Autor: Damià Campeny (1771-1855)
Cronologia: 1804-1833
Tècnica: Esculpit
Material: Primer la va fer amb guix a Roma (1804) i va passar-la a marbre i bronze trenta anys desprès (1833)
Forma: Exempta
Dimensions: 1,23 x 0,62 m de base i 1,30 m d’alçada
Tipologia: Sedent
Cromatisme: Monocroma
Lloc: Palau de la Llotja, Barcelona
Composició:L'escultura presenta a una dona madura, de visió frontal, escarxofada sense força en una cadira. Pel títol sabem que es tracta d'una dona morta, per tant, el cos no té cap mena de posició. Té el cap recolzat cap endarrera, amb una postura del coll un xic complicada. Els ulls els té tancats. En el rostre no hi ha rastre de dolor, podría semblar que està dormint. El braç dret reposa sobre la cuixa dreta, mentre el braç esquerra cau sense força. Du un vestit llarg fins als peus que li deixa al descobert un pit. Per les formes que pren el vestit, es dibuixa el perfil de les seves llargues cames. Els vestit té molts plecs, sobretot sota els pits i la part de la roba que està penjant i que va de les cuixes a les cames. La cama esquerrra la té lleugerament inclinada cap a la part esquerra. Al final de la cama, se li descobreix un peu deformat, amb els dits molt llargs.
Un element que ens crida l'atenció és el ganivet que reposa al terra.
És una figura simètrica, ja que el pes del cap que resta en la part dreta es contraposa amb la cama i el peu que apunten cap a l'esquerra.
La llum incideix en força per la part dreta. Es pot generant ombres a partir dels plecs de la roba, de la popsició del cap, de la cama i del pit.
composició: La dona estirada forma una línea vertical que potser si la miressim de perfil podria semblar un triangle unint els peus amb la punta de baix de la cadira, l'altre costat format per la mateixa forma de la cadira, i l'últim,per la mateixa forma de la dona.
En la imatge que ens proporciones al blog, la llum reflecteix sobre el costat dret, deixant l'esquerre a la penombra, probablement, per l'existència d'una finestra al costat dret, però de totes maneres, per la manera com està feta, amb els plecs del vestit... és normal que una part quedi fosca s'encari d'on s'encari la llum.
Crec que l'error està en que l'obra és del 1804-1833
Va estar també a la Real academia de Bellas artes de Sn. Jorge però actualment es troba al MNAC.
2.-ANÀLISI FORMAL:
Composició: L'obra escultòrica ens presenta a un personatge femení, i sembla estar assaguda en una cadira. Està coberta amb un vestit que li arriba fins als peus, però ens la presenta amb un pit descobert.
El seu cos sembla relliscar, i el seu cap cau inert cap a un costat. La expressió de la seva cara no transmet res a l'espectador, ja que és presentada amb els ulls tancats.
Predomina la línia corba en la figura, tant el els braços, com en les cames.
L'autor va fer l'obra de manera que la llum ciagués totalment en el seu cos, però que es generessin ombres.
Temps: Repòs. La noia esta ajaguda sobre la cadira, sense esma, abatuda. Cal destacar la seva mirada perduda en l'horitzó.
RITME: El ritme sembla de repòs, ja que la dona està asseguda i hi ha una gran quietud.
Estil: NEOCLASSICISME.
(Mataró, 1771-Barcelona, 1855) Escultor espanyol. Després d'ingressar en l'Escola de la Llotja de Barcelona, va marxar pensionat a Roma (1797), on va ser influït per l'obra de Canova. De retorn a Barcelona (1815), va ser professor i director de la secció d'escultura de l'Escola de la Llotja. La seva producció, d'estil neoclàssic, es va centrar en els temes mitològics. De les seves obres, cal destacar Lucrecia, Cleòpatra i El sacrifici de Callirroe.
*Temes històrics. Exaltació de valors: llibertat...
*Els sentiments (BARROC) es substitueixen per valors col·lectius; justícia, honor. Poc moviment en les figures.
*Imitació de l'antiguitat clàssica. Retrats.
*Auseritat compositiva. Transmeten certa fredor.
*Preferència pel nu com a representació ideal de l'home.
*Marbre blanc. Escultura de cementiris. Contenció expressiva.
*Es representa l'ideal de bellesa.
*Interès per la figura humana.
Maria
Albuskiiii! el que tu has fet és el ritme noo?? El temps seria passat a l'autor i en tot cas mitològic.
ESTIL: l'obra pertany al Neoclàssic. Aquest va ser va sorgir l'últim terç del segle XVIII i va perdurar fins les dues primeres dècades del XIX.
El Neoclàssic és l'art que pren com a model les obres gregues i romanes, també rebutja les formes de l'art Rococó, ja que el creu un art frívol i les del barroc, el considera un art vulgar.
En aquesta escultura s'hi poden apreciar les característiques neoclàssiques següents: la representació de temes històrics ( mite de Lucrècia) i l'exaltació d'un valor, la llibertat ( vol quedar lliure d'unes acusacions). Aleshores, hi ha la presència d'un sentiment col·lectiu com el que seria el valor per i la justícia per sobre de tot.
Una altra característica és la imitació per l'antiguitat clàssica i la fredor, la escassa expressivitat que mostren les obres. Tmbé hi domina el nu ( s'hi presenta un pit descobert),i finalment,el material emprat és el marbre blanc.
D'altra banda, cal destacar la influència de l'escultor italià, Antonio Canova ( creador d'Eros i Psique) en l'obra de Damià Campeny
val, val error meu...ho sento!
Com diu la perfectissima Tània volia ficar ritme i no estil!
Perdó
Quiero añadir un comentario pero como es muy largo y lleva fotos he tenido que ponerlo en mi pagina web de tiogilito.es
Publica un comentari a l'entrada