Aquí us presento una nova imatge per fer-ne el comentari. Es tracta d'una obra de l'escultor català Damià Campeny.
Campeny visqué divuit anys a Roma, la Meca de l'art acadèmic, prop d'Antonio Canova, màxim exponent del Neoclassicisme escultòric, i de Bertel Thorwaldsen, quasi rigorós coetani seu que havia arribat a la ciutat el mateix any que ell, el 1797. El retorn de Campeny a Catalunya el 1815 significà la seva inserció en la trista realitat del país. Si Thorwaldsen quan retornà a Dinamarca el 1819 reaccionà ràpidament i no trigà ni un any i mig a tornar a Roma, on viuria la seva època més brillant, Campeny en canvi ja no es mogué del seu país, que no estava en condicions de mantenir l'activitat d'un artista de la seva talla al nivell que aquesta exigia. Campeny no podia posar el país a la seva altura i hagué de ser ell qui es posà a l'altura del país. Obres com els passos de Setmana Santa, testimonien la modèstia dels encàrrecs que rebia, però alhora també proven la seva fermesa en l'estètica neoclàssica, lluny de qualsevol temptació d'abandonar-se al barroquisme residual encara viu aleshores.

(Història de l'art català. Edicions 62, vol VI).